Com si fos un gat de nou vides... la rumba catalana, tants cops morta i enterrada, disfruta avui un cop mes (i ja van) d’una renovada popularitat.

A les noves bandes que exploren i revitalitzen aquest estil (Papawa, Gertrudis, Carles Mestre i La Simfónica De Gavà, Los Fulanos) cal afegir-hi l’interés que desperten les velles gravacions, avui en dia convertides ja en veritables clàssics i peces de col⋅lecció. I d’entre totes aquestes, n’hi ha una que segueix treient el son als col⋅leccionistes i fans del génere, despertant suors fredes i acalorades lliutes als llocs de subhastes online: es tracta del enigmàtic disc conegut com a Rabbit Rumba, nom misteriós rere el qual s’amagava el pianista barceloní Josep Cunill, músic de llarga trajectòria qui, acompanyat per la flor i nata de la rumba barcelonina, va firmar una de les peces mes obscures i inusuals d’aquest gènere. De fet, no ha estat fins l’aparició d’un dels seus temes al recopilatori Achilifunk – Gipsy Soul 69-79, on el dissenyador, disc-jockey i col⋅leccionista Txarly Brown explora la connexió entre rumba i música negra, que el disc ha tornat a la llum pública. Ara, per inspiració del propi Brown, qui ha localitzat al mateix Cunill, i iniciativa del segell barceloní Wah Wah, es reedita l’introbable disc de Rabbit Rumba en una tirada limitada a 500 còpies en format LP. Una oportunitat única per descobrir un dels músics mes veterans i desconeguts de casa nostra.

Natural del Poble Sec, Josep Cunill Parés va arribar al món el 5 d’octubre de 1930, fill d’un barber del carrer Poeta Cabanyes. Criant-se al bell mig del Paralel barceloní, no es estrany que sentís la crida de la música desde ben petit; i es així com, l’any 1941, ingresa a l’Escola de Música del Liceu, on estudia durant un any abans d’ingressar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Allà coincideix amb un altre pianista del seu barri, Vicenç Montoliu i Massana, català universal que adquirirà fama mundial sota el diminutiu de “Tete”. Finalitzats els estudis, en Josep ingresa a l’orquesta d’en Lluis Rovira i viatja per tota Europa fins que el servei militar interromp la seva carrera artística. Un cop reincorporat a la vida civil, Lluis Rovira el tempta novament, aquesta vegada per emprendre l’aventura hispanoamericana, camí que emprèn finalment el 1955 quan marxa cap a ultramar com a component de l’orquestra Casino De Sevilla (en realitat, la Fatxendas de Sabadell rebatejada per l’ocasió). Cinc anys passarà el músic barceloní a terres americanes, temps que aprofitarà per empapar-se dels sons afro-cubans i brasilers.

Aquesta experiència resultarà crucial a la seva tornada: a més de formar els populars Latin Combo (juntament amb Jordi Coll, Ricard Roda, Manuel Bolao i Jaume Villagrasa) amb els que gravarà un bon grapat de discos, li ofereixen feina estable com a músic i arreglista al Club Las Vegas, on romandrà durant gairebé vuit anys i on tindrà ocassió de coneixer un parell de gitanos catalans amb qui establirà rel⋅lació personal i professional ben aviat: parlem de Josep Maria Valentí (Chacho) (11/11/1940) i en Ramón Calabuig Batista “Moncho” (26/7/1940). Tots dos l’acompanyen a l’escenari en gires estiuenques, i ell, a la vegada, ho fa en les seves primeres gravacions. De fet, és Cunill qui grava i arregla els primers discos d’en Moncho, l’EP “Moncho y su Wacanco Gitano”, de clara inspiració afro-cubana, i l’LP “Moncho – El Gitano Del Bolero”, on aquest gitano de Gràcia iniciaria una carrera com a cantant melòdic de boleros que arriba fins els nostres dies.

És l’any 1972, en plena febre rumbera, quan el productor Miquel Casas li proposa al pianista del Poble Sec gravar una antologia de la rumba. Tot just retornat d’una tourneé d’onze mesos per el Carib con a músic de creuer, Cunill decideix fer-se acompanyar al baix per el seu company de viatge Santi Pardellans, qui controla perfectament l’acompasada cadència cubana. Al baixista cal afergir-hi la presència d’Agustí Abellán Malla "Chango", Enric Abellán "El Llimona” i Enrique Malla "El Hijo de la China", el percussionista Toni Díaz “Nabo”, i el guitarrista Tino Malla "Margui". Batejats en honor al propi Cunill com a Rabbit Rumba, es tanquen als estudis Gema 1 on graven les bases del disc. Allá, Josep Cunill i els seus repasen un per un els èxits d’en Peret (“Belén, Belén”, “Don Toribio”, “Gitano Antón”, “El Muerto Vivo”, “La Fiesta no es para Feos”, i com no, el famós “Borriquito”), així com hits dels Amaya (“Caramelos”), Chacho (“Nuestro Ayer”, “No sé”) o la mataronina “Teresiya (Para Elisa)”. Posteriorment, el propi Cunill es tanca als estudis Gema 2 (situats al carrer Aragó) on, amb l’ajuda d’uns auriculars i un Hammond X-77, es dedica a afegir capes i capes de teclats i melodies sobre el material gravat, aconseguint donar al material un aire càlid, relaxat i força atemporal sense perdre la força i dinamisme de la rumba. Un acostament vanguardista que apropa el disc a experiments similars realitzats a Itàlia per compositors com Stelvio Cipriani, Piero Umiliani o el mateix Morricone, i que li donen al disc un toc atemporal i diferent a la resta de la producció rumbera de l’època.

Després de la freda acollida del disc (prova de la poca aceptació del disc al seu moment es la dificultat avui en dia de trovar-ne còpies originals), el mestre Cunill segueix la seva carrera al llarg dels anys setanta acompanyant en gira a Peret i d’altres artistes. Menció especial mereix la seva contribució al “Carabruta” de Gato Pérez (Ocre-Belter, 1978) on a més de fer els arranjaments, toca el piano acústic, Fender 73, teclats Elka i Moog i toca percussions. Una aportació decisiva que situa definitivament a Gato Pérez en òrbita rumbera, incloent els seus primers hits “La Rumba de Barcelona”, “Ja Soc Aquí” i “Sabor de Barrio”. A destacar la descarga que tanca el disc on Josep Cunill i Josep Lluis Soler "Beethoven" s’enfronten cara cara i teclat en mà en l’improvisada “La Mundial”.

Amb aquest disc es tanca el cicle de gravacions rumberes d’aquest pianista, abandonant definitivament el món de la rumba despres de que Peret el deixi sense gales al cancelar la seva gira, arrel de la seva conversió religiosa el 26 de Novembre de 1982. Una decisió que allunya Cunill dels grans escenaris i el retorna al circuit d’hotels, sales de festes i similars que l’havien vist crèixer com artista en primer lloc i on encara toca a dia d’avui. Un veterà de l’escena musical barcelonina al que podem recuperar mitjançant aquesta reedició en vinil, que s’acompanya d’unes magnifiques notes a carrec d’en Txarly Brown. Per si aixó no fos poc, l’etiqueta Achiliboots, especialitzada en remescles, re-edits i versions de classics rumberos, rescata dos temes de l’album remesclats per el vasc Makala i el barceloní Miguelito Superstar (de la Fundació Toni Manero), que proven un cop més la vitalitat i vigència de l’obra del “Papa” Cunill.